Sortim sota un dia esplèndid però fresc. Rodem amb tranquil·litat fins que punxo, aquest cop la roda del davant (just abans de començar a pujar O’Cebreiro).

Comencem a pujar amb molt de sol i ens parem al primer poble on a l'Eric en una urgència de canvi d'oli no té altra idea d'anar a descarregar ben davant la porta del jardí de l'unic alberg que hi ha per allà. Després de la bronca de l'encarregada i de l'escolloniment dels companys resulta que  l’Alberg el regenta una noia nascuda a Madrid i que és de tota la vida de Mataró. Seguim amunt, ens queden 4’7 km per fer cim. Parem a esmorzar (empanada i truita de patates) a 2 Km del cim. Sortim i al cap d’una estona fem cim.

Baixant una noia madrilenya en bicicleta cau davant nosaltres al mig de la carretera, després de fer un parell de “ximis”. Estava tota magullada i haurà d’abandonar. Li oferim ajuda , aigua, te i antiinflamatoris. Seguim el nostre camí. (Mes endavant ens tornariem a trobar)

Dinem caldo gallego i macarrons a Alto do Poio.

L'Eric acusa la calor més que nosaltres ja que és mes blanquet i el sol el "torra" abans que ningú.

Seguim i en Marc punxa abans d’arribar a Samos. Arreglem i ens parem

a fer una cervesa. Continuem fins a Sarria sense incidències. Sopem en el mateix hostal.

Com sempre l'Albert te el sisé sentit i intueix que a l'hostal se cuece algo poor que el hoslatero es sospechoso...