Etapa molt plàcida, molt planera vorejant al principi un riu. Vistes boniques i força calor. Arribem al migdia a Astorga i aconseguim lloc in extremis Gràcies a l'Eric que s'enrolla molt be amb l'encarregada del lloc  (AURO que s'hi va enrotllar de bon Rotllo, tu ja m'entens, que no sabes tu el tesoro ke tienes en casa, que si yo fuera tu no lo soltava,,jeje) a l’alberg Siervas de Maria.

Quan arribem a l'habitació i ha una motxila petita, unes sabates petites i un necesser de dona. L'Albert que té un sisé sentit arriba a la conclusió que ñes una noieta d'uns vit i pocs anyets i que no sap la sort que ha tingut d'estar amb una bicigrinos tan macos i atents com nosaltres.

Conclusió:

Compartim habitació amb una senyora francesa que viu a Ginebra, que ha fet el camí des de Suïssa. Estava tota magullada, ens explica que ha d’anar a l’hospital ja que abans d’arribar a Astorga s’ha caigut de la vorera i tenia un dit amb mala pinta. La senyora devia tenir uns 70 anys i era moolt simparica. L'eric hi va xerrar molt, mes que res per que ella xerrava en frances.